Français

Això s’acaba.

Avui al menys no ha plogut, tot i que ha estat gris tot el dia. Però el vent no ens ha deixat de petja ni un minut. La visita amb guia era interessant, però els peus banyats de la humitat dels patis renaixentistes ens podia travessar els ossos de la mateixa manera que travessa les parets de pedra i arriba fins l’ampit de les finestres del primer pis.

Estan prou cansats, perquè ha estat un viatge de descobriment d’una cultura que no és la nostra; molta història, des de la prehistòria fins avui;  molta manera de fer diferent, i molt recorrrecut per la regió. També estan, però, prou satisfets, o al menys això sembla.

D’aquí a poca estona, es trobaran tots a la pista de patinar, per passar-ho bé i també per dir-se adéu. No sé si tots ho han gaudit plenament; de ben segur que algú tindrà queixes, però espero que l’experiència formi part del bagatge vital d’aquests al·lots per sempre més. Si, a més, han après a entendre i dir un parell de paraules, o de frases en francès, bé està, ha valgut la pena.

Del comiat, no us n’escriuré res, perquè serà ja prou tard i les maletes no es fan soles. Demà al vespre, si per cas, ja farem la darrera crònica d’una tornada anunciada, durant la qual aprofitaré per fer-los veure La Maison Carrée de Nîmes, que ens ve de passada, i que veuran a Història de l’Art, quan en facin el curs vinent. Serà, però, una crònica que no us caldrà llegir, perquè ja la tindreu en primera persona, de boca dels vostres fills.

Fins llavors serà.

Dimecres, 23

Dia llarguíssim : tres visites a tres llocs diferents.

1) a la fàbrica del nougat de montélimar, amb degustació de la varietat de castanya, que resulta ser un gust interessant.

2) al castell de Grignan, destruit a la revolució del 1789 i reconstruit el 1920. Residència esporàdica de Mme. de Sévigné, que mantingué una correspondència molt rica amb la seva filla quan aquesta es casà amb el senyor de Grignan i va venir a viure aquí. La mare (Mme. de Sévigné), que vivia a París, li fa les “cròniques de l’actualitat” parisenca a la filla que ha esdevingut provençal (perquè aquí ja és totalment dins la regió de la Provença).

És un castell que ve d’abans dels romans. Al s. XVII és quan Mme. de Sévigné hi va viure, i actualment ha estat reconstruit segons els plànols d’aquesta época renaixentista.

El guia és un expert en història i ens fa la visita molt completa i il·lustrada, donant-nos l’oportunitat d’aprendre força coses, no solament de la història de França, sinó també de la d’Espanya. No en va han estat dues monarquies emparentades des de molt lluny.

3) en tornar, passem per la fàbrica del popular “sirop”, beguda per petits i grans a qualsevol hora del dia quan es vol un refresc que no sigui cafè. Pocs dels nostres alumnes coneixia què era i a priori eren reticents a descubrir-ho. A l’hora de la degustació, però, n’he vist alguns que repetien els sabors i fins i tot n’han comprat per dur-ho a casa i compartir-ho amb vosaltres (si no es trenca pel camí … )

Hem tingut un dia fantàstic, amb molt sol … però molt ventós i fred. Ens ha vingut bé tenir a la nostra disposició el que en diuen “salle hors-sac”, cedida per l’ajuntament de Grignan, que és un local que sembla ser utilitzat per acollir grups per diverses activitats. Ens hi hem trobat d’allò més bé i hem agrait poder estar arrecerats i poder dinar sense estar a la intempèrie.

He fet molt poques fotos, però alguna hi va.

Demà, darrer dia, tindrem un guia que ens mostrarà els recons del Valence històric que no vem descobrir l’altre dia. La tarda serà lliure, per acabar les darreres compres, si volen o per descansar abans d’anar al skating i menjar les tan somniades crêpes.

I demà passat ja tornem.

(per dificultats de connexió, no podré adjuntar les fotos. Potser demà tindré una millor connexió i ja ho faré)

Dimarts, 22

Comencem el dia amb molt fred i molt vent. Fins i tot es posa a ploure una pluja ben fina; n’hi ha prou per quedar ben xop … alguns han tingut la previsió de dur el paraigües; d’altres, ens arrisquem a encongir-nos un poc.

8:00h – comencen les classes al Lycée. Ahir, mentre tornavem de Lyon, vaig distribuir-los per grups i per classes; a la nit, durant la recepció, el proviseur-adjoint va demanar-me la llista per comunicar-ho als profes. Avui, amb puntualitat i exactitud prussiana, ha tocat el timbre (que aquí, com en la majoria de centres de França no és una sirena de fàbrica, sino que sol ser un avís menys agressiu i enervant) i en dos minuts no ha quedat ningú al pati, ni als passadissos . Em quedo sola perquè tothom és a fer feina, a classe d’espanyol, de música, d’anglès, de física, d’economia, d’alemany i de mates. Els he distribuits segons preferències i dificultat de comprensió del francès. I espero fins que s’acaba la classe, a les 9.

Ens retrobem al pati i els distribueixo els plànols de Valence amb el circuit que han de fer per descobrir la ciutat que encara no hem caminat. Fem sis grups i partim del centre. De primer, anavem tots molt junts, perquè les distàncies són allà mateix; al cap d’uns pocs minuts, ens hem quedat sols, el nostre grupet. Sospito que la resta estan cansats, i fa tan fred … i a més, plou i fa vent … i suposo que és més agradable ficar-se dins un cafè i prendre un chocolat chaud que estar per aquests mons de déu mirant pedres … Alguna cosa hauran vist, de ben segur; tal vegada, però, no hauran acabat de fer tot el circuit. Dit això, nosaltres seguim endavant i descobrim un centre històric petit, polit, amable, amb carrers més estrets que amples, amb placetes recollides i el renou d’infants al pati de les escoles que estan dins el casc antic. Tot plegat dóna un aire de tranquil·litat molt familiar, molt ciutadellenc, (no puc evitar de fer la comparació, què voleu).

Les dotze arriben ben de pressa, i aquí, a migdia es plega per anar a dinar. Puntualment, som al Lycée on ens retrobem tots per menjar a la cantina del centre que, tot sigui dit, mereix un capítol a part. Tenen un menjador e-nor-me, on hi caben centenars d’alumnes alhora. Tothom fa cua, però no hi ha ni crits ni empentes; i dins el mateix menjador, hi ha una petita àrea destinada als professors. Avui tocava bròquil, pèsols i pastanaga, amb carn; prèviament, hi havia una entrada (ensalada) i després hi havia unes postres. Amb tot el pa que volguessin i aigua. Era molt correcte i fins i tot bo.

13:30h partim cap a les coves prehistòriques de Soyons, on han trobat restes d’un assentament de Neanderthals, i al costat n’hi ha una altra amb unes formacions d’estalactites i estalagmites molt interessant. Després d’aquesta visita, ja estaven cansats, i tocava tornar. En arribar, hi havia els correspondants francesos que ens esperaven a la parada del bus. Llavors cadascú ha anat pel  seu camí. Molts s’han quedat per  allà, perquè quan hem anat al centre comercial n’hem vistos uns quants que tafanejaven pel seu compte.

Suposo que alguns al·lots hauran anat a fer penya en algun bar per veure el partit del Lyon-Madrid. A veure qui guanya. En Josep de ben ssegur que demà ens ho explica tot fil per randa.

I fins aquí la crònica d’avui.

Demà toca excursió a Montélimar i al castell de Grignan. Ja us ho contarem llavors.

piscolabis a la cantina del Loubet

Com que avui és l’aniversari de na Rosa, i demà l’és de’n Dani, encarrego a n’Aída que faci una col·lecta a fi de comprar-los un petit record en nom de tots. Quan som a l’autocar, de tornada, els donen una samarreta a cada un d’ells. 16 i 15 anys fets a França. No passa cada any, això, eh!

En acabar de dinar, baixem amb el funicular i els donem dues hores llargues per fer les seves compres. Ningú no s’ha perdut i tots eren a l’hora convinguda sota l’estàtua de Lluís XIV, a la gran plaça des d’on hem partit de tornada a Valence.

En arribar al Lycée, ens esperaven els professors d’espanyol i els pares dels alumnes. Ha vingut el “proviseur-adjoint” (sots-director) -perquè el proviseur no hi era- i ens ha donat la benvinguda “oficial”. Hi havia un pica-pica que de seguida s’ha fos perquè els adolescents solen tenir molta gana. Ha estat una ocasió per veure les cares dels vostres “dobles” francesos, tots molt amables i agradables. Després, hem marxat tots a descansar, perquè demà seguiran explorant, aquesta vegada Valence en visita auto-guiada, que vol dir que els alumnes francesos han preparat un circuit a visitar, seguint les instruccions enregistrades per ells mateixos i que els vostres fills han d’escoltar des del seu MP3 tot caminant pels carrers de la ciutat. Què voleu, són les noves tecnologies aplicades a l’estudi …

Després de dinar, anirem a visitar unes grutes prehistòriques que hi ha a 10 minuts de Valence. És aquí quan han de dur un bon calçat. I fins aquí aquesta tercera crònica. De la quarta, la de demà, ja us tindré al corrent.

dins s'autobús, cantant "feliç aniversari" als dos que fan anys

DILLUNS, 21

Matinadors tots, ens hem trobat davant de l’institut a l’hora convinguda.  Cares contentes, somriures amples i alegria en retrobar-se. Ahir, però, ja s’havien vist perquè havien quedat tots per anar a la bolera. Sembla ser que s’ho van passar d’allò més bé.

Demano un per un com estan i tots semblen satisfets. Els uns em parlen de les mares (que són atentes i els cuiden com si fossin seus), els altres em diuen que la mare “seva” cuina molt bé, i en general no n’hi ha cap que faci cara d’haver passat gana.

També, segons em diuen, han fet força coses; n’hi ha que han anat al cinema, d’altres han mirat la tele, d’altres han visitat castells dels voltants, i tots diuen que s’ho han passat molt bé. Em sembla que els cuiden molt, i molt bé.

Fetes les primeres converses informatives, pugem a l’autocar i partim a Lyon.

El paisatge és fred i humit, seguim l’autopista que puja des del sud. És cert que el dilluns hi ha més tràfec. Seguim paral·lels al Roina, riu molt cabdalós i fort. En arribar a Lyon hi ha, naturalment, un embús de cotxes, camions i altres vehicles que volen tots entrar a la ciutat. El nostre xofer que coneix bé la ciutat es desvia per una sortida poc transitada i arribem sense entrebancs i una hora abans de la nostra cita, allà on voliem arribar, a la catedral de Saint Jean.

arribada a Lyon aquest matí

catedral de Saint Jean vista del darrere

Tenim un poc de fred i acabem prenent un chocolat chaud en un bar al costat del funicular que, en acabar la visita a peu de la zona vella, ens pujarà a Fourvières, que és la zona alta de Lyon, des d’on la vista de la ciutat és espectacular.

a l’hora del picnic a Fourvières. Ens ha sortit el sol i tot.

Avui, na Nina i jo hem estat convidades a casa del professor d’espanyol, que viu a Montélimar (55km de Valence). Ens hi ha dut una col·lega seva, en el seu cotxe.

Durant el trajecte, hem passat per algunes de les poblacions on els vostres fills estan vivint aquesta setmana . Són llogarrets ben simpàtics i ben francesos : la carretera amb els plàtans, el parc municipal, la calma de zona poc urbana … Tot el dia que no faig més que pensar en ells. Quines novetats ens explicaran demà?

El programa de demà és prou carregat : s’hauran de llevar ben prest per trobar-nos a les 7:45h davant l’institut i poder partir a les 8:15h cap a Lyon (poc més de 100 km des de Valence). Diu el conductor que el dilluns, per arribar a una gran ciutat com Lyon,  cal preveure un poc més de temps per ser  a l’hora allà on anem.  Entre les 11:00h i les 13:00h farem una visita guiada al barri antic de Lyon (carrers medievals, traboules, catedral, i la part renaixentista).

Després tornarem a la zona de la Fourvière per menjar el pic-nic. Hi pujarem en funicular. Després del dinar, tindrem temps lliure fins les 17:00h, que és quan tornarem a Valence, on ens esperen al Lycée per donar-nos la benvinguda “oficial”, amb “pica-pica” incorporat. Això durarà, aproximadament, fins les 21:00h. Llavors, tothom tornarà a casa.

És important que sabeu que l’organització del programa és IMPECABLE, i que el professor Deplante ha fet una feina excel·lent per tal que la nostra estada sigui interessant i profitosa. Des d’aquí li agraeixo sincerament l’esforç i la il·lusió amb què ho ha preparat tot.

Podriem dir que ha estat un dia ben complet (i llarg).

Al matí, quan he arribat als Pins, ja he vist una mena de neguit en alguns; serà aquella cosa d’haver de conviure tota una setmana amb gent que no es coneix, haver de fer l’esforç de comunicar en una altra llengua?

No us podeu imaginar com em commou veure l’excitació en els ulls adolescents per allò desconegut que es preparen a descobrir. El mateix viatge és tota una aventura … L’hem començat bé, amb una sortida de sol prometedora, un cel rogenc digne de postal menorquina i, a l’altre costat, la lluna plena com un pa de ral ens feia l’ullet per desitjar-nos una bona partida i una feliç tornada.

Les converses entre ells eren divertides, qui més qui menys explicant anècdotes d’altres viatges, o bé intentant endevinar com serien els seus “correspondants”, o les famílies, o el Lycée, o Lyon, … el conductor del bus, amabilíssim, hem estat de sort.

Partim a les 11h de l’aeroport de Barcelona, cap Avignon, on arribem cap a les 16:15h. No han gosat cantar allò de “Sur le Pont d’Avignon”, però d’entrada la ciutat  emmurallada ens ha rebut amb gentilesa, i la visió del palau dels papes ha impactat a més d’un.

Hora i mitja pels carrers empedrats (i per les botigues també), i a les 18:30h feiem via cap a Valence, on hem arribat passades les 20:30h. Es notava que estàvem arribant perquè ells, malgrat el cansament, eren capaços de produir un renou més que notable dins l’autobús.

En arribar, ens esperaven tots sota la pluja, però de seguida s’han trobat, reconegut, somrigut, aparellat i acomiadat fins dilluns. N’Àlex ha anat a ca’n Monnier, i en Toni, que no ha pogut trobar-se amb el seu company Johan per imponderables, s’ha quedat amb en Yannick . Fins aquí tothom sembla prou content. Em demano què els passarà pel cap ara, com es trobaran, com s’espavilaran i si seran capaços de dormir tranquils (segur que no, de primer pel cansament, de segon per l’estranyesa del llit i per acabar, pels nervis).

No puc adjuntar fotografies perquè no tinc màquina de fer fotos, però espero que algun d’ells me’n passarà alguna aviat i us la posaré.

Així que, fins aquí la crònica d’un viatge tranquil i d’una arribada encara més tranquil·la.

Demà no us diré res; esperaré a contar-vos com va el dilluns, a Lyon.