El Servei d'Educació de l'Ajuntament de Ciutadella ha editat una guia amb tota la informació sobre les activitats previstes per al pròxim estiu, per a infants i adolescents, amb l'objectiu de promoure una millor conciliació laboral de les famílies.
Galeria de fotos aquí
Parelles de Velobici 2025
Estimades famílies,
Aquí teniu la crònica doble com us vam prometre dimarts. Som-hi!
Dimecres vam arribar a l’institut amb maletes, motxilles, velos i sacs de dormir. Ens tocava una etapa dura i no la vam acabar a Santa Coloma, ja que la del dimecres era una etapa lineal que ens va dur fins a les mines d’Osor.
Des del principi, sabíem que seria un dia dur. Veníem de pujar l’Argimon. Ens tocava una ruta amb un desnivell acumulat de 1.000 metres i el Subirà, el plat fort. A més, el dia venia carregat de fred i d’ennuvolats i la previsió meteorològica indicava que una estona ens acompanyaria la pluja. Tot i que vam intentar posar bona cara davant el mal temps, hi va haver trams de la ruta i costes amunt que no van ser igual de fàcils per a tothom. Un bon berenar a la masia del Suròs, on ens van rebre hospitalàriament ens va donar ànims i empenta per encarar el terrible tram del Coll d’en Ruscall, que és d’aquells de pujar, pujar i pujar, però sigui damunt la velo o a peu (que allà no hi havia cotxe), tothom va coronar.
La pujada al Subirà també va ser intensa, però venia amb premi. Un menjarot a la Taberna de l’Espinau, tot menjar casolà, ens va omplir les panxes i ens va dibuixar somriures. Després de dinar, a la sobretaula no hi va faltar la diversió ni les excursions fins al vàter. Quin aroma que hi va arribar a haver! I abans de partir, una cançó per als profes. Un exitàs! El professor de música ja la pot posar a la llista d’actuacions del dia de la festa de comiat.
L’alumnat i l’equip docent de les aules UEECO de l’IES Josep Maria Quadrado s’adhereix a la celebració del Dia Internacional de l’Autisme.
Calendari procés escolarització
Galeria de fotos aquí
Parelles de Velobici 2025
Estimades famílies,
Ja ens han avisat a la presentació del matí i així ha estat. L’etapa d’avui és tradicionalment coneguda com la trencacames i no és precisament perquè sigui gaire llarga, ja que tot just fa 32 km, sinó perquè en aquesta ruta és un no parar de pujar i baixar. -Per què baixam tan avall si després hem de tornar a anar per amunt? -reneguen els joves ciclistes una vegada darrere una altra. I ja sabem que en el pecat hi va la penitència. Idò, teniu: la trencacames, la ruta espiritual. La ruta de les ermites -li diuen aquí- que ens porta a ascendir religiosament tres ermites de l’àrea: la de Farners, la de Sant Pere Cercada i la d'Argimon, el cim llegendari del Velobici.
La primera pujada ha estat un tram en ascensió constant que tothom ha pujat prou bé, tot i el cansament acumulat del dia anterior. Des de l’ermita, i amb el sol fent-nos companyia, hem pujat a peu fins al castell de Farners. Després d’una nova foto de grup, hem arrencat novament cap al segon objectiu: l’ermita Sant Pere Cercada. Aquí el tram ha estat més dinàmic, amb pendents amunt i avall entremig d’un bosc dens on el grup ciclista han mostrat la seva destresa, tot i que no hem pogut evitar qualque caiguda i petites avaries, una de les quals ha estat el trencament i la pèrdua de la cadena. Sí, sí, ho heu llegit bé! La cadena ha sortit disparada i no la vèiem enlloc, però l’hem trobada! Sort que en Pere Ferrer té més paciència que sant Pere Cercada i l’ha tornat a posar en un instant! Entre pujades i baixades hi ha hagut una alumna que amb un somriure d’orella a orella ens ha dit que tenia visions, però no precisament de sants, sinó de bellumes que eren símptoma inequívoc (segons ella) que havia de pujar al cotxe immediatament. Ha seguit vogant, evidentment!
