EN DEFENSA DEL NOSTRE PROJECTE LINGÜÍSTIC

Amb aquest escrit volem mostrar la nostra defensa de l’actual projecte lingüístic, aprovat l’any passat pel Claustre de Professors i també pel Consell Escolar del centre, que és encara vigent i que preveu el català com a llengua vehicular.

La seva redacció partia de la constatació de la realitat sociocultural i lingüística del centre i de la normativa actual. Té molt present els estudis sobre usos lingüístics fets en aquest mateix centre per la Comissió Lingüística sobre un gruix prou considerable de mostres l’any 2009-2010 (aquesta enquesta i la seva interpretació forma part del document de centre Projecte lingüístic i està penjat a la nostra web).

Una de les línies directrius del nostre projecte lingüístic parteix del fet que el català és la llengua vehicular, planteja que serà l’eina principal que pot fer del català la llengua d’acollida i la llengua de cohesió social, la llengua comuna del nostre poble. Aquestes intencions queden reforçades si constatam les conclusions  de l’estudi esmentat:

  • En general, els al·lots i les al·lotes, al final de d’escolaritat, utilitzen ambdues llengües oficials en qualsevol situació amb facilitat i eficàcia semblants; posseeixen dos sistemes lingüístics.
  • El tractament curricular de les llengües presents al centre té en compte la situació sociolingüística de l’alumnat i es planteja des d’un enfocament comunicatiu i funcional, de relació i ensenyament. Malgrat això, en el tractament curricular de les llengües s’ha d’aprofundir més en aquesta línia.
  • A pesar que la llengua catalana ha assolit l’estatus de llengua usual, també és cert que l’ús en les relacions interpersonals no deixa de recular.

Perquè si bé en una situació normal, en què la llengua pròpia del país fos la llengua hegemònica, les situacions bilingües acabarien per integrar-se en la llengua del país, com a factor d’integració social; tanmateix, amb el domini social i mediàtic del castellà i la forta immigració experimentada durant les dècades passades, s’han d’articular mesures compensatòries per fer possible la integració en una societat menorquina i catalanoparlant.  

Consideram que l’escola ha de ser una plataforma de normalització i de convivència i que la llengua catalana encara necessita ser l’eix normalitzador com fins ara ho ha estat, ja que la protecció de l’ús del català, sense perjudici del coneixement del castellà, ha de poder continuar essent present i valorada socialment. Estaríem en contra de plantejaments que es fessin enfora d’aquests objectius.

Defensam allò que ha vertebrat la nostra forma d’entendre l’enfocament lingüístic i les feines que feim per aconseguir el coneixement del català des de PALIC, CNL i des de tots els estament del centre en general, sense oblidar la part administrativa del centre i l’ús habitual de la llengua catalana en les comunicacions internes i externes. Demanam poder continuar un projecte que consideram coherent i en el qual creim, pels bons resultats que durant anys ha aconseguit.

.

ENLLAÇATS PEL CATALÀ!

llacet

 

Diversos IES de les Illes Balears s'han sumat a la campanya "Enllaçats pel català!", que s'ha posat en marxa per fer visible el suport a la llengua catalana i enfortir la consciència lingüística dels ciutadans. La campanya ha adoptat com a identificativa el llacet, que s'ha difòs en els centres educatius i a les xarxes socials.

Comissió de Normalització Lingüística

.