SANTA COLOMA. 22 DE MARÇ DE 2018

IMG 20180321 221646 031Dijous 22 de març

Després d’una nit tranquil·la ens aixequem prest per començar la quarta ruta. Després de dues rutes molt dures, la d’avui sembla més fàcil, ja que no tot és pujar.

Berenem tots a la casa de colònies i ens preparem per la ruta més llarga: 50 km que van des de Osor fins a Santa Coloma de Farners passant per Susqueda. Avui no hi ha hagut cap presentació per problemes tècnics.

Comença la ruta… PUJANT UN ALTRE COP, però aquesta vegada per carretera, la qual cosa és més fàcil. La pujada s’ha fet dura, duim molts dies i comencem a estar cansats, però de 4 km de pujada ens hem desviat i hem començat a baixar fins a la presa de Susquera, on n’Ignasi ens ha explicat per a què servia i com funciona la central hidroelèctirca i hem berenat d’uns cocs de llom i formatge.

Després d’haver berenat hem continuat baixant (no feia falta ni vogar) per la carretera fins l’Embassament del Pasteral, hem agafat la Ruta del Carrilet i la Cellera de Ter fins a arribar a Anglès.

Passat Anglès, ens hem aturat a dinar a l’Ermita de Sant Pere Sestronques i, després d’un breu descans al Sol, hem continuat fins a arribar a Santa Coloma.

Demà l’última etapa i el comiat.

SANTA COLOMA. 21 DE MARÇ DE 2018

Dimecres 21 de març

Com cada dia, la sala polivalent de l’institut es va omplint d’alumnes per escoltar la presentació de la tercera etapa: El Subirà- Osor. Bufff!!! Són pocs kilòmetres, però durs!!
A més a més d’explicar el perfil de la ruta, també ens fan una breu explicació de la flora i fauna de les Guilleries i del Bandolerisme. I acabem cantant tots junts la cançó de la llegenda den Serrallonga.
Des de bon principi comencem a vogar costa amunt, a poc a poc i a bon pas, cadascú al seu ritme. Semblava l’etapa no havia de ser tan dura, fins que arribam al trencall de Castanyet i comença la duresa. Una rampa continuada, dura, amb pedres,… Un infern! A més a més avui fa calor (tot i que no durarà gaire).
Fem una petita aturada per berenar al Surós, agafem forces i ens preparem per començar el tram més dur: el coll del ruscall. Baixem un poc el ritme, comencem a estar cansats, però lentament anem pujant fins que començam a veure el cim. Un darrer esforç ens fa arribar a dalt.
A la fonda del Subirà, el plat de macarrons i el plat de botifarra acompanyada per patates al forn ens deixa una sensació de panxa plena. El iogurt casolà ho remata. Ohhhh, com vindria de gust fer un xubec… Però s’ha de seguir, hem d’arribar a Osor.
De camí cap allà ens aturem a fer una breu aturada a un pou de gel i ara, “cap avall deveres” fins a la casa de colònies d’Osor. La davallada ha estat èpica, ja que comença a fer molt fred i, juntament a què hem d’anar amb extrema preocupació amb el terreny, acaba amb els ànims de més d’un. Sort que ningú s’ha fet mal.
Arribats a la casa de colònies (A LA FI!!!), fem una petita bereneta, ens dutxem i ens preparem per sopar. Un cop sopats, i abans d’anar al llit, disfrutem a una petita discoteca que hi ha a la casa. Una xalada, però toca anar a descansar, que estem cansats.
Tercera ruta superada, hem pujat fins a 996 metres.

SANTA COLOMA. 20 DE MARÇ DE 2018

IMG 20180320 144046Dimarts 20 de març

Comença la primavera, però a Santa Coloma els del velobici no parem.

Tot i el cansament del primer dia, a les 8 del matí, amb un fred que pela, tots puntuals a l’Institut de Santa Coloma de Farners. Tot i el fred inicial, a mitjan matí ha sortit el Sol i ens ha fet un dia meravellós, hem tingut molta sort (perquè ens han dit que a Menorca plovia i feia vent).

Un grup d’al·lots i al·lotes gironins ens expliquen la ruta de Les ermites i comencen les preocupacions. La ruta d’avui és una de les més complicades, ja que s’ha de pujar a l’Ermita i el Castell de Farners, al Monestir de Sant Pere Cercada i Argimon. A més a més d’explicar el recorregut de la ruta ens expliquen el romànic, les suredes, explotació del suro, l’explotació forestal i el MAT (torre d’alta tensió).

Passada l’explicació comencem a agafar les velos, les revisem i engreixem i ja estem apunt per marxar.

Llegeix més: SANTA COLOMA. 20 DE MARÇ DE 2018

SANTA COLOMA. 19 DE MARÇ DE 2018

IMG 20180319 220037 291p

Dilluns 19 de març: comencem a vogar

Després de passar el diumenge amb les famílies i els companys, era hora de preparar les velos i començar a vogar.

Vàrem començar el dia ben prest, ja que hi havia moltes coses a fer. A les 8:00 ja estàvem a l’Institut preparats per fer la primera ruta.

El primer que vàrem fer va ser reunir-nos a la sala polivalent, on el grup encarregat de la ruta ens va explicar les característiques de la comarca de La Selva i la ruta que realitzaríem durant el dia. Acabada la presentació, foto de família, posada a punt de velos i sortida.

Sortíem de l’Institut de Santa Coloma en direcció a Brunyola, i de camí ens aturàrem a un camp d’avellaners on ens explicaren el cultiu de les avellanes i ens van deixar fer un tast (ja hi havia gana). Després d’aquesta petita aturada vam seguir fins a Bunyola, poble on ens vam aturar a berenar.

Amb les energies carregades ens tornarem a posar en marxa en direcció al Volcà de la Crossa, seguint el curs del riu Onyar per camins coberts de fulles caigudes dels arbres de les vores.  Arribats al Volcà de la Crossa, la visita va ser molt breu perquè els pares i mares ens esperaven amb una paella al pavelló de Sant Dalmai per dinar. La paella va ser un èxit i just acabar de dinar els alumnes varen aprofitar el temps lliure per jugar i seguir coneixent-se.

Damunt les 15:00 vàrem tornar a agafar les velos per iniciar el darrer tram de ruta, el qual passava per Vilobí d’Onyari i acabava un altre cop a Santa Coloma.

SANTA COLOMA. 17 DE MARÇ DE 2018

IMG 20180319 084141pDissabte 17 de març: comença l’aventura

Portàvem mesos i mesos entrenant-nos i esforçant-nos i finalment… EL VELOBICI.CAT JA ÉS  AQUÍ!!

Carregats com a someres i plens d’il·lusió ens trobàrem a les 8:30 al port de Ciutadella, amb les velos preparades apunt d’embarcar.

Encara que les previsions no eren del tot favorables, vàrem tenir molt bona mar i el vaixell no es va moure gaire, però el viatge va ser ETERN. Vam tenir temps per tot: jugar a cartes, cantar (o destrossar cançons), dibuixar, veure el pont de comandament, corregir i algú va intentar estudiar.

Vam arribar a Barcelona abans de l’hora prevista, però el viatge encara no havia acabat. N’Ignasi ja ens esperava i, baix la pluja, carregàrem les velos, pujàrem al bus i cap a Santa Coloma de Farners.

Les dues hores en bus també és van fer molt llargues, però tantes hores de viatge varen valer la pena. L’arribada a Santa Coloma va ser una bogeria d’emocions, nervis i crits. Semblava que gironins i menorquins fóssim amics de tota la vida.

Com ja és tradició, els gironins ens van rebre a l’institut de Santa Coloma, on es va fer l’acte de benvinguda: emparellaments, entrega de mallots i sopar. Per acabar el dia, cada alumne va marxar amb la seva família per passar el cap de setmana i preparar-se per dilluns.