ALOMA

Aquest cap de setmana, Dagoll Dagom ha representat l’obra ALOMA, al Teatre Principal. Es tracta d’una adaptació musical de la novel·la intimista, d’anàlisi psicològica de Mercè Rodoreda. Aloma és una al·lota quasi adolescent, solitària, introvertida, que es lliura a l’amor d’un parent, encara fadrí, però ja madur, en un context familiar opressiu, tancat, vençut, que crea una forta tensió dramàtica i que aboca la protagonista a una situació límit.

Amb aquesta obra, Mercè Rodoreda va obtenir el Premi Creixells l’any 1937, poc abans d’abandonar Barcelona, camí de l’exili. La novel·la ja insinua els tòpics i símbols que l’autora consolidarà en obres posteriors, com ara La plaça del Diamant (1962), El carrer de les camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967).
.
Les actrius Carme Sansa i Júlia Möller són Aloma; Júlia Möller representa l’al·lota  jove i enamoradissa, que cau en braços de Robert (Carlos Gramaje), el cunyat del seu germà (Josep Julien). És l’ any 1935 i la situació econòmica que viu la família d’ Aloma és tan difícil que, amb prou feines pot seguir endavant. Carme Sansa representa l’Aloma major, una dona ja marcada por la solitud, que reflexiona sobre el seu passat.

L’obra de Dagoll Dagom combina un text ben adaptat per Lluís Arcarazo amb un preciós acompanyament musical a càrrec d’Alfonso de Villalonga. El director de la companyia, Joan Lluís Bozzo, explica que es tracta “d’un musical diferent, íntim” i és que, efectivament, la música i les lletres de les cançons porten, en essència,  l’ànima de Rodoreda.

Al fulletó de presentació de l’obra hi trobam aquestes paraules de l’escriptora, parlant de la seva obra: “ El meu primer llibre de debò va ésser Aloma. Aquesta novel·la la vaig tenir un parells d’anys tancada perquè em feia vergonya ensenyar-la. No m’atrevia a donar-la a publicar, no sé per què... És allò que, en donar-la a llegir, em feia la impressió que em descobria massa jo”.

Recordem la infantesa solitària de Mercè Rodoreda al Casal Gurguí, al barri de sant Gervasi de Barcelona, acompanyada per un avi admirador de Verdaguer, col·laborador de la Renaixença i gran amant de les flors, passió que encomanà a la seva néta. I com, després d’una joventut ensopida i trista, idealitzà la figura del seu oncle matern, Joan Gurguí, qui, després d’una estada perllongada a l’Argentina, tornà a Barcelona i amb qui es casà. Un amor que, tanmateix, no va reeixir.

La Conselleria d’Educació i Cultura del Consell Insular de Menorca ha subvencionat l’espectacle per tal de fer-lo assequible als nostres alumnes. Agraïm una iniciativa que, sens dubte, serà molt profitosa per al seu bagatge cultural.