MENORCA. DIMARTS 3 DE MAIG

IMG 20160504 120748Dimarts, 3 de maig. Ruta combinada.
Avui matí els nostres nois s’han presentat a l’institut amb una mica de coloret. Les hores de ruta d’ahir han fet el seu efecte. Avui només érem 30, hi ha hagut una baixa, res greu.
La ruta d’avui ens ha de portar pel nord de l’illa, un paisatge totalment diferent a la ruta d’ahir.
Hem anat en bus fins a Addaia i allà ha començat la ruta. Les bicicletes les teníem dins el camió des del dia abans i estaven esperant en el punt de sortida. Es preveu calor i vent tot el dia així com també avaries mecàniques per falta de manteniment.
La primera parada del dia l’hem fet a la finca de Mongofre després d’haver passat per les salines de Mongofre que ens han ofert unes fotos molt maques i un paisatge molt verge.
Mongofre és una finca d’un mecenes Barceloní, el senyor Fernando Rubió, de mare menorquina que va fer fortuna amb uns laboratoris farmacèutics i que va crear una fundació. Aquesta finca està situada dins el parc natural de s’Albufera des Grau i la casa del propietari està plena d’objectes pintorescos.

 

Aquesta finca té una platja particular on em donat l’opció de fer un banyet però, per sorpresa nostra,ningú ha respost a la crida. Han preferit fer el llargandaix a la sorra, amb la qual cosa el coloret vermell va en augment. Com sempre passa quan s’estiren a la sorra costa molt de fer-los aixecar. “Jordi, per què no dinem aquí?” , “Ignasi va, deu minuts més si us plau” i nosaltres: “que no, que no, que anem tard”.
A partir d’aquí han començat els maldecaps, literals i figurats:

  • Pujades pedregoses i amb escales i la bicicleta a coll.
  • Baixades d’aquelles que fan una mica de por.
  • Passos tancats on calia aixecar (els professors) les bicicletes i passar-les a l’altre costat amb la inevitable cua a ple sol. El coloret va en augment.
  • Travessar platges a peu per la impossibilitat de poder anar a sobre.
  • L’aigua que portàvem s’anava esgotant i la furgoneta no ens podia seguir i estava lluny.
  • Punxades cada dos per tres.
  • La gana s’anava estenent entre la població ciclista.

Un parell de caigudes aparatoses, una d’elles ha provocat la retirada del ciclista menorquí que a partir d’ara passarà a fer tasques de suport (una mena de becari).
Malgrat tots aquest inconvenients no hi ha hagut cap amotinament i hem arribat a Cala Sa Torreta per dinar i descansar. Aquí també hi havia l’opció de bany però els únics valents van ser dos professors. L’aigua segueix semicongelada.
Després de dinar van continuar ruta i seguíem punxant rodes, les càmeres s’estan esgotant. Una pujada llargueta i trepitjàvem asfalt. Seguint per camins ruralsi al cap de 10 kilòmetres arribàvem ala casa de colònies.

Vam ser rebuts per IB3, la televisió balear, que van filmar l’arribada i ens van entrevistar sobre la nostra experiència en el velo-bici. Sembla que sortirem aquesta setmana al telenotícies de Balears. Ja us tindrem al corrent.
A Son Putxet, la casa de colònies, ens esperava, a part de la tele, un bon berenar. La ruta havia estat dura i teníem gana. Llavors va començar el tema de les dutxes. Després de donar preferència a les noies vam donar l’opció d’aprofitar les dutxes que hi ha fora de la casa (aigua freda). L’opció era: o ens dutxem amb aigua freda ara o ens esperem i potser i quedarà aigua calenta encara. Molts valents o temeraris es van acollir a la primera opció.
Els pares menorquins ens van preparar el sopar i de tan bo que va ser els hi vam fer un gran aplaudiment.
Com que la ruta havia estat dura i llarga i els nois estaven cansats vam suposar que es dormirien aviat.

Salut i velo
Ignasi, Jordi i Evarist