MENORCA. DIUMENGE, 3 DE MAIG

IMG 4608Diumenge, 3 de maig.
Som a Menorca, fa molt bon dia i els vostres fills no sé exactament on són. Segurament molts estaran a la platja amb les famílies o bé a voltar pel camp que en aquesta època està molt polit.
El viatge de divendres fins a Barcelona  va ser molt tranquil. No vam tenir cap complicació amb el trànsit i en una hora érem a la terminal de Balearia. Les bicicletes però van anar a fer un volt per Barcelona de la mà del guia turístic Lluís Salvi.
Un cop vam tenir les targetes d’embarcament, les bicicletes descarregades, l’equipatge preparat i la documentació revisada i a punt (uff! Quin estrés) vam procedir a pujar al barco. Aquesta operació, en teoria molt senzilla,  es complica força quan vas carregat amb una bicicleta, una maleta, una motxilla amb el casc que penja per un costat , la manxa d’inflar  que guaita per l’altra, les ulleres que cauen,  el DNI que encara no he guardat i que porto encara a la ma i que necessito per ajudar a un company...

.

Al final ho vam aconseguir. El barco anava molt buit i ens tenien una sala de butaques reservada per a nosaltres. Aviat vaig entendre que seria una nit molt llarga, en part per l’eufòria i en part per la incomoditat de l’acomodació. Aviat es va sentir: “Ignasi, per què no anem en camarot també nosaltres? Els menorquins hi van anar.” La resposta que més vam fer servir va ser que “Podria ser molt pijtor si fes mal temps, que estaríem tots marejats  i que no es queixessin que tindrien dos dies per descansar”.
Em sembla que no els vam convèncer.
Efectivament la nit va ser llarga, els pocs que provàvem de dormir no ho acabàvem d’aconseguir. Els que no ho provaven, no dormien. Semblava que s’ho passaven la mar de bé.
I així anàvem quan, al voltant de les cinc de la matinada vam fer escala al port d’Alcúdia i, és clar, engeguen la megafonia del barco per avisar als senyors passatgers amb destinació Alcúdia que en breus moments procedirem al desembarcament de vehicles i posteriorment els passatgers sense vehicle.  Molt bé, ara que gairebé havíem aconseguit agafar un son molt primet, d’aquell agafat en pinces, van i ens desperten. He de dir que en aquell moment encara hi havia molts dels vostres fills sense cap intenció de dormir.
Per fi arribem a Ciutadella, el desembarcament va ser més ràpid (aquest cop el DNI no ens feia nosa). Abans de baixar però, una brigada de ciclistes es va encarregar de netejar una mica la sala de butaques que ens havia patit tota la nit. (el tema de les deixalles l’haurem de treballar aquesta setmana)
La rebuda dels companys menorquins va ser molt maca, els pares que ens esperaven estaven molt il·lusionats i aviat vam partir  en bicicleta cap  a l’institut que està a no més d’un quilòmetre de la terminal del barco.
Allí es va fer un acte de benvinguda curtet i els pares ens van obsequiar amb un bon berenar amb productes típics, sobrassada, formatge, cuixot, ensaïmada,...
Un cop refets una mica (alguns no es refarien en tot el dia), vam anar cap a casa, cadascú a casa seva per tornar-nos a trobar al cap d’una hora davant l’Ajuntament de Ciutadella on els menorquins i catalans  en grups de 8 ó 10 havien de fer una passejada pel poble i els locals havien d’ensenyar els llocs d’interès als visitants. La passejada va ser un èxit tot i no haver dormit en tota la nit.
A partir d’aquí no en sabem res més. En s consta que les famílies els tenien moltes activitats preparades per aquest cap de setmana . Alguns encara deuen portar la nit de barco a sobre.
Demà començarem a pedalar, farem una ruta per la costa sud de Ciutadella, passarem per tres platges fantàstiques, farem esports de platja, potser ens banyarem, visitarem la finca de la Carme, una de les ciclistes menorquines, i ens ensenyaran una explotació ramadera típica de Menorca, també visitarem un poblat talaiòtic que a Menorca n’hi ha molts, i anirem a...., i farem...., i després continuarem ....
Així per fi podran descansar
Demà hi tornarem, mentrestant,
Salut i velo
Ignasi i Salva (l’Evarist encara no ha arribat)